HISTORIA DEL LEGÍTIMO ESCUDO DE (ARAGÓN-CATALUÑA)


 

ELS COLORS DE L'EDAT MITJANA. POLICROMIES SOBRE PEDRA A L'ESCULTURA I L'ARQUITECTURA

  


ELS COLORS DE L'EDAT MITJANA.

POLICROMIES SOBRE PEDRA

A L'ESCULTURA I L'ARQUITECTURA*


Jorge Rivas López**

Universidad Complutense de Madrid

 

 

RESUM


    Al llarg de les darreres dècades hem assistit a una presa de consciència decisiva sobre la importància històrica del color sobre la pedra, circumstància que ha vingut, comunament, de la mà de les campanyes de conservació i restauració verificades sobre els nostres monuments. 

Denominacions històriques de la Corona dAragó.



Denominacions històriques de la Corona dAragó.

Balanç crític i historiogràfic

 

Cristian Palomo Reina

Universitat Jaume I

 

1.    Introducció.

 

La Corona d'Aragó va ser una entitat política monàrquica que tradicionalment ha estat considerada pels historiadors professionals com una monarquia múltiple i no pas com un estat unificat i centralitzat. Per aquest motiu, des del segle XIX, se l'ha catalogat tant de 'estat federal' com de 'confederació d'estats' (Bofarull). Tot i això, en els últims temps ha estat conceptuada com a 'monarquia composta' (Artola, 28), és a dir, una entitat política hereditària formada per diversos regnes i altres territoris que pertanyien a un mateix príncep sobirà, en aquest cas, l'home que ostentava els títols de sobirania de rei d'Aragó i comte de Barcelona. Títols als quals, amb el pas del temps i l'expansió geopolítica de la Corona d'Aragó, se n'anirien afegint de nous: senyor de Montpeller, rei de Mallorca, rei de València, rei de Sicília, rei de Sardenya, duc d'Atenes, etc. .

PATRONS DE DIFERENCIACIÓ GENÈTICA I PETJADES DE MIGRACIONS HISTÒRIQUES A LA PENÍNSULA IBÈRICA

 


ARTICLE

https://doi.org/10.1038/s41467-018-08272-w                  OPEN

PATRONS DE DIFERENCIACIÓ GENÈTICA I PETJADES DE MIGRACIONS HISTÒRIQUES A LA PENÍNSULA IBÈRICA

Clare Bycroft, Ceres Fernandez-Rozadilla2, Clara Ruiz-Ponte2, Inés Quintela3, Ángel Carracedo2,3,4Peter Donnelly ,5 & Simon Myers1,5


La península Ibèrica és lingüísticament diversa i té una història demogràfica complexa, que inclou un període de segles de domini musulmà. Aquí, estudiem l'estructura genètica a escala fina de la seva població i els impactes genètics dels esdeveniments històrics, aprofitant mètodes estadístics potents basats en haplotips per analitzar 1413 individus de tota Espanya. Detectem una àmplia estructura de població a escala fina a escales extremadament fines (per sota dels 10 km) en algunes regions, inclosa Galícia.

Mites i Llegendes del Bestiari Històric (11): El tractat de Corbeil.

 


Analitzarem amb aquest títol un recull d'afirmacions sobre l'història de Catalunya que es poden trobar de forma repetitiva i cansina a molts fòrums i webs, i intentarem donar-hi resposta.


  Farem en aquesta ocasió, i per variar quan es parla sobre aquest tema, un intent de contextualitzar l'episodi del tractat de Corbeil dins de l'història del que ara és França. Repassarem, doncs, una mica l'història dels nostres veïns, que no deixa de ser, en part, la nostra pròpia història.

Sixena, 1936: La Causa General

 

Sixena, 1936: La Causa General



Les columnes llibertàries sortides de Barcelona no van ser les que van cremar el monestir oscenc, malgrat el que s'ha manifestat fins ara.

PA

 




    L'aliment bàsic, per a tots els pagesos, era el pa, que havia adquirit, també al camp, una marcada simbologia religiosa; tant els petits propietaris com els colons acostumaven a consignar en el seu testament una quantitat de pa per a pobres: 

Eran los catalanes, preferidos de toda otra nación en el ejercicio de las cosas marítimas.


Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras
Manuel Morcillo
Barcelona - 1685


Pedro Salazar de Mendoza (Toledo 1549 - Toledo 1629)
“... y fue grande el estrago que hizo en los franceses la ballestería catalana, que llamaban de tabla, que era la mejor que hubo en aquellos tiempos: y éstos eran los que vencieron muy grandes batallas por mar en las cuales se señalaron los catalanes sobre las otras naciones. (…) De allí en adelante comenzó la nación Catalana ser estimada sobre todas, en las empresas del mar: y con esta victoria, y con las otras que alcanzaron, siendo su Almirante Roger de Lauria, no solo se defendió el reino de Sicilia y lo que se conquistó en Calabria y Basilicata, (…) y quedaron los catalanes con el señorío de la mar.”
Jerónimo Zurita y Castro (1512-1580)